El servei horari a Barcelona i a la ràdio

Print Friendly, PDF & Email
PODCAST dels senyals horaris

Avui és el Dia Internacional de la Ràdio, que la UNESCO va establir el 13 de febrer, ja que es commemora la creació Ràdio Nacions Unides el 1946. Per commemorar-ho, des de Fenòmens naturals volem contribuir explicant el seu paper com a servei horari. I, en la nostra vocació de rememorar la història de la ciutat, ens remuntarem un xic en el temps, recordant el servei horari a Barcelona tot rememorant la figura del seu director, Eduard Fontserè i Riba.

Recordem també que la primera estació de ràdio de la ciutat va ser EAJ-1 Ràdio Barcelona ja tenia una secció de ciència. La de Josep Comas i Solà -astrònom que va viure i posar el nom a Vil·la Urània. Divulgava per ràdio conceptes d’astronomia i fins i tot un eclipsi! D’ell vam parlar en el programa que inauguràvem aquest programa: fenòmens naturals.

Tornem al Fontserè que, a més de ser director del servei horari de la ciutat, també ho va ser de la secció de meteorologia de l’Observatori Fabra, de la RACAB. El 2020 s’havia de commemorar el cent-cinquanta aniversari del seu naixement i el cinquantenari de la seva defunció, però la pandèmia va obligar a ajornar-ho.

Qui va ser Eduard Fontserè i Riba?
Eduard Fontserè era fill d’Eduard Fontserè i Mestre, mestre d’obres, germà del també mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, autor de diverses construccions al Parc de la Ciutadella i del Mercat del Born. Va ser ajudant d’Ildefons Cerdà en el traçat de la carretera Barcelona-Vic, i en la preparació del plànol del pla de Barcelona i el projecte de l’Eixample. Els dos mestres d’obres eren fills, al seu torn, de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech, qui va construir la plaça de toros del Torín, a la Barceloneta, avui desapareguda.
Eduard Fontserè i Riba es va llicenciar en ciències a la Universitat de Barcelona i es va doctorar en ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Madrid -en aquell temps, tots els doctorats es donaven exclusivament a la Universidad de Madrid. Fontserè va tenir diversos càrrecs com a catedràtic a la Universitat de Barcelona, dic diversos per les reformes universitàries i va ser fundador del Servei Horari Oficial de Barcelona i del Servei Meteorològic de Catalunya.

El Servei Horari de la RACAB
Durant molt de temps els humans tenien noció de l’hora amb l’alçada del Sol. Més tard ajudaven les campanes de les esglésies; però, com dominava la posició del Sol, l’hora no coincidia entre poblacions veïnes.
Però a mesura que passava el temps i sobre tot quan van començar els viatges en tren, calia tenir cura precisa dels horaris.
També calia unifica rellotges en els vaixells, perquè el coneixement exacte de l’hora al meridià d’origen que havien de tenir els mariners, els permetia determinar la posició a alta mar. Calia unificar rellotges.

S’havia previst que fos el campanar est de la catedral de Barcelona que transmetés elèctricament l’hora oficial als altres rellotges de la ciutat. Però només va funcionar durant un breu període de temps.
En l’entretant, es va inaugurar el servei horari particular de la RACAB. Se’n va fer càrrec Adolfo Juillard amb un pèndol astronòmic i una ullera de passos. Després es van substituir per un rellotge elèctric Collin i un pèndol Tournier. Tots dos encara funcionen. El servei horari de la RACAB va servir per corregir les discrepàncies entre els rellotges públics de la ciutat, especialment per l’Exposició Universal.

El 1888, amb motiu de l’Exposició Universal celebrada a Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat encarrega a la RACAB el servei horari oficial, a fi d’unificar l’hora dels rellotges de la ciutat. L’hora s’establia a partir de l’observació del pas dels astres pel meridià i també mesurant, amb l’ajuda d’un sextant, l’alçada del Sol respecte a l’horitzó.
Quan passegeu per la Rambla, poc més a baix de Canaletes, en el número 115, mireu amunt i veureu dues cúpules. Doncs des de la torre nord, la més allunyada del mar, Fontserè feia les observacions dels astres per establir l’hora oficial de la ciutat. A la façana del mateix edifici, veureu un rellotge que hi diu: «Hora oficial». Això és perquè el 1891, l’Ajuntament va decretar com a legal de Barcelona la de la RACAB, des del rellotge del frontis de l’edifici de la Rambla, i ho va publicar en una ordre municipal per assabentar els veïns. Durant molt de temps, moltes persones que passaven per davant del rellotge posaven el seu en hora.

El Servei Horari de Barcelona
El 1894, l’Ajuntament crea el seu propi servei horari municipal; posant en mans dels rellotgers de la RACAB. Les tasques encarregades eren:

  1. Determinació acurada de l’hora, que es feia mitjançant l’observació diària del trànsit d’estrelles (els passos d’astres) pel meridià de Barcelona, des d’una de les cúpules de l’edifici de la Rambla.
  2. L’estudi del funcionament dels rellotges patró.
    El rellotge de la façana era ajustat amb una aproximació tolerada d’un minut.
    Però a la biblioteca de la mateixa acadèmia hi havia un rellotge que només variava un segon de l’hora real.
  3. La comprovació dels cronòmetres de la marina.
    Va ser un servei instaurat el 1908, que va finalitzar el 1921, i que va arribar a tenir cura simultàniament de 40 cronòmetres.
    Els vaixells arribats a Barcelona enviaven els seus cronòmetres a l’observatori, primer del senyor Ricart, mestre de Fontserè, situat al carrer de la Mercè (prop de la plaça de Medinaceli), i els retornaven abans de reprendre el viatge.
  4. També n’encarrega el manteniment dels principals rellotges públics de la ciutat vinculats al servei horari. S’encomana la direcció a Eduard Fontserè, que ha de mantenir els rellotges públics adscrits al servei horari municipal. Per posar en hora diversos rellotges de la ciutat s’ajustava un rellotge amb suspensió Cardán -que també es pot trobar a la RACAB. Aquest mecanisme va ser descrit per primera vegada per Gerolamo Cardano entorn el 1550, quan volia un mètode per mantenir horitzontalment un recipient independent del moviment del vehicle en què viatgés (normalment un vaixell).
    Els rellotges de la xarxa eren:
    Façana de la RACAB, de l’Ajuntament
    Campanar est de la Catedral, de Les Corts, de Sants, de Sant Andreu
    Minaret de la Tinència de Sant Miquel
    Torre de la Plaça d’Orient (plaça del rellotge a Gràcia)
    Parròquia de Sant Martí Vell, dels Josepets
    Plaça del Padró
    Mercat de Sant Antoni, Sant Josep (Boqueria), la Concepció i la Llibertat…
    En fi, tot un recorregut.

El 1924, amb l’aparició del la radiodifusió dels senyals horaris, deixa de ser necessari el servei horari municipal.

Quan es van emetre els primers senyals horaris a la ràdio?
El Cap d’Any de 1924, per la BBC es van retransmetre les campanades del Big Ben per inaugurar l’any. I, com va tenir tant d’èxit que des del 5 de febrer de 1924, no fa pas gaire, es van començar a emetre els senyals horaris a la ràdio BBC ja de manera sistemàtica. L’hora era la GMT, la Greenwich Meridian Time.

A la fi de 1923, Frank Dyson, astrònom reial de Royal Greenwich Observatory, va anar a veure John Reith, director general de la BBC, per proposar-li la idea d’emetre uns senyals acústiques per a indicar les hores en punt. Aquests xiulets serien per als segons 55, 56, 57, 58, 59, 00. Per això són cinc xiulets més curts (els dels darrers segons d’una hora) i un més llarg, el primer de l’hora següent. La idea dels cinc segons de la darrera hora va ser de Frank Hope-Jones, inventor del rellotge de pèndol lliure i el sisè xiulet el va afegir Dyson. La duració de mig segon del darrer, es va allargar el 1971.

L’Observatori Reial de Greenwich vetllava per l’hora oficial de país, cosa molt important per a sincronitzar la navegació dels vaixells i retransmetre els senyals horaris va facilitar moltíssim la feina de la seva localització.
Ara, els senyals horaris s’emeten en sincronia amb els polsos del rellotge atòmic que controla l’hora mundial. El cas és que ara posem els rellotges en hora quan sentim els xiulets de les hores o de les mitges hores.

L’hora universal s’aconsegueix mitjançant emissions de senyals de centres amb un rellotge atòmic, que tenen una precisió gairebé perfecta (a Espanya fem servir normalment el d’Alemanya o el de França).
Aquests senyals s’envien a les diferents centraletes tenint en compte que cada 300 km hi ha un desfasament d’1 mil·lisegon i amb ajuda de posicionadors GPS se sincronitza l’arribada del senyal a tots els receptors de país.

Tot i que no és freqüent, de vegades hi pot haver un desfasament de fins a uns 2 segons, i aleshores no coincideixen els polsos exactament, però ja us deia que no és el freqüent. Les diferències que hi pot haver dels xiulets horaris entre diferents emissores es deuen als diferents camins que segueix l’àudio entre uns sistemes i altres. Si és via satèl·lit, es posa més d’1 segon i si s’afegeixen sistemes digitals de codificació / descodificació es pot arribar a posar 2 segons més.

El compromís de donar l’hora va condicionar els espais de la ràdio: calia quadrar els programes, perquè després dels senyals horaris hi sol haver el butlletí informatiu.

Fins aquí l’emissió de Fenòmens naturals, el programa de ciència de Ràdio Farró, pel dia internacional de la ràdio.

Més informació
Dia Mundial de la Radio
Ràdio Farró
Ràdio ONU

Guglielmo Marconi, premi Nobel de Física el 1909 per la comunicació sense fils
Josep Comas i Solà, RACAB
Eduard Fontserè i Riba, RACAB
Història del Servei Meteorològic de Catalunya

Imatge: wikipedia

Enllaç al programa especial complet de Ràdio Farró pel dia de la Ràdio.