Dissabte 12 de desembre de 2020 té lloc la IX Mostra Solidària del Farró. Hi participa Ràdio Farró, per la qual cosa tenim l’oportunitat de presentar Fenòmens naturals, el programa de ràdio de Ràdio Farró.
[guió de la presentació de Fenòmens naturals]
Moltes gràcies per acollir-nos en la mostra solidària del barri.
Us parla Cristina Junyent, directora de la Fundació Ciència en Societat i participant de la comissió de ciència de Vil·la Urània.
Vinc a explicar-vos una primícia de Ràdio Farró! I és que volem fer un programa nou i que sigui de ciència! I, per què de ciència?
Doncs molt fàcil, Ràdio Farró s’allotja en una de les cases més emblemàtiques del barri: a Vil·la Urània, al carrer Saragossa, 29.
Els veïns del barri sabeu ja que Vil·la Urània va ser la casa on va viure l’astrònom barceloní Josep Comas i Solà (1868-1937) i que va llegar a l’Ajuntament amb l’objectiu de fer un centre per divulgar ciència.
Gràcies a la invitació de la mostra solidària avui m’agradaria fer un tastet del que vol ser el programa: unes pinzellades sobre Vil·la Urània, sobre Josep Comas i Solà, i sobre el programa de ràdio que hem projectat. Som-hi?
Sobre la construcció de Vil·la Urània
Posem-nos en situació. La zona baixa del barri del Farró, on és Vil·la Urània, es va urbanitzar a mitjans segle XIX, vinculada amb la reforma de Cerdà.
I el 1849 es va obrir un dels carrers que feia d’eix del barri: el carrer de Sant Felip aleshores i, des de 1907, carrer Saragossa.
I, en l’aleshores carrer de Sant Felip, Bienvenido Comas i Andreu –pare de Josep Comas i Solà– hi va comprar un terreny, on el 1868 hi va fer construir una casa, per l’arquitecte Magí Rius i Mulet (que va ser arquitecte municipal de L’Hospitalet, Sants i Sant Gervasi de Cassoles). El mateix arquitecte, va firmar també l’església de Sant Joan de Gràcia, a la plaça de la Virreina (1878-1884).
Però Vil·la Urània no va ser el nom de la vil·la des de l’inici. Se’n va dir així per l’afició de Josep Comas i Solà, fill de Bienvenido, nascut el 1868.
Des de ben petit va mostrar predilecció per la ciència; i, els pares, oberts de mires, li van afavorir els estudis astronòmics amb llibres i un telescopi.
Josep Comas, amb 15 anys, va estudiar un meteorit que va caure prop de Tarragona i va publicar els seus resultats a la revista francesa L’Astronomie. Va acabar fent de l’astronomia la seva professió i no va parar mai de fer estudis i observacions astronòmiques.
El 1899, amb 30 anys i ja casat, va tornar a residir al Farró. I com realment «professava» l’astronomia, va anomenar la seva casa Vil·la Urània, que era el títol de la novel·la que Camille Flammarion (1842-1925) havia publicat el 1890. El nom de la musa de l’astronomia. Comas admirava i mantenia relació científica amb l’astrònom i divulgador francès Camille Flammarion, i director de la revista L’Astronomie, on Comas, amb 15 anys, havia publicat l’article sobre el meteorit caigut a Tarragona. I, en homenatge a Flammarion i l’astronomia, Comas va anomenar Vil·la Urània a casa seva.
Sobre l’activitat científica de Comas i Solà
Si imaginem la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX podem pensar que era força més fosca a la nit. En no haver contaminació lumínica, Comas podia fer observacions astronòmiques des de Vil·la Urània. Al terrat s’hi va fer instal·lar un telescopi refractiu de 156 mm d’obertura amb el qual feia les seves observacions. Com Comas era un pioner de la fotografia i comprenia el seu potencial en astronomia, va adossar una càmera fotogràfica al telescopi. Feia fotografies de llarga exposició, les estrelles del fons del firmament giraven entorn el pol nord, però hi havia objectes que destacaven per les seves trajectòries diferents: els asteroides.
De fet a la banda de la Via Augusta, ja sabeu que la casa té sortida als dos carrers, els anys cinquanta es va col·locar una placa que ho recorda: «En su observatorio de esta Villa Urania el astrónomo José Comas Solà descubrió en 20 de marzo de 1915 el planeta Hispania (804), primero de la serie de astros descubiertos.»
Comas era molt bon observador i va fer molt bones observacions. No només va descobrir onze asteroides; sinó que va publicar que Tità, un dels satèl·lits de Saturn, tenia atmosfera, la va veure amb els seus ulls entrenats.
Cosa que no es va confirmar fins 36 anys després per Kuiper, i es va corroborar per la sonda Huygens, el 2005!
Per tots aquests mèrits, el 1900 Comas va ser elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. I, quan l’Acadèmia va construir l’Observatori Fabra, en va el primer director de la secció astronòmica; des de la inauguració, el 1904 fins a la seva mort, el 1937.
Sobre l’activitat divulgadora de Comas i Solà, i de Vil·la Urània
Però Comas no es dedicava només a l’estudi en els observatoris. Hi ha també un Comas i Solà divulgador. Considerava que «la ciència té valors educatius i regeneradors que cal traslladar a la societat». En la seva tasca divulgativa, va escriure uns dos mil articles de ciència a La Vanguardia.
I organitzava activitats populars, com la «Festa del Sol», que preparava pel solstici, i a la que convidava els barcelonins.
Entre la comissió de ciència de Vil·la Urània i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, propietària del Fabra, vam voler recuperar la festa del Sol a l’Observatori, i ho vam aconseguir en el solstici de 2019; però el de 2020 no s’ha pogut fer. Ara bé, retornaran les activitats! I com no pot ser menys convidarem el barri del Farró a participar.
Una altra de les moltes facetes de l’hiperactiu Josep Comas i Solà, era fer un programa de ràdio sobre ciència a Ràdio Barcelona. Fins i tot va emetre un eclipsi de Sol en directe per ràdio! Per la seva popularitat i l’agraïment de la ciutadania a la seva entrega, el seu enterrament va ser un dels més nombrosos de Barcelona.
En el seu testament, Comas va deixar casa seva en usdefruit a la seva senyora, i la va llegar a la ciutat de Barcelona, a condició que es convertís en «un observatori popular, grup escolar o institució cultural, desitjant que es conservin a la finca diplomes, medalles, objectes artístics i científics i altres records del testador».
Per això, finalment Vil·la Urània ha passat a ser un centre cívic i cultural del que gaudim els veïns del barri i de la ciutat. I molts objectes de la seva col·lecció es poden veure en una exposició que hi ha a Vil·la Urània. I que us convidem a veure, perquè explica més extensament les múltiples facetes de Comas. Amb imatges i objectes força interessants.
Sobre el programa Fenòmens naturals
Doncs ja podem intuir el perquè d’un programa de ràdio des de Vil·la Urània, i a RàdioFarró, de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona.
La pinzellada que us hem fet de la biografia científica de Josep Comas i Solà és només un tastet del que volem que sigui aquest nou programa de ràdio. La diferència és que serà un programa basat en entrevistes, volem que siguin els experts que ens parlin en primera persona del que saben. I volem que Comas sigui el protagonista del primer programa.
Buscarem fets en la història de la ciència local, que no coneixem gaire i que van tenir força rellevància local i global. Buscarem personatges que, com Comas, van fer créixer el coneixement de la ciutat i global. I buscarem les senyores, que potser no són tan conegudes, però no costen tant de trobar.
Aquí al davant de la plaça de Sant Joaquim hi ha el centre sociosanitari Dolors Aleu, qui era Dolors Aleu? Li dedicarem un programa.
Però no només parlarem d’història de la ciència. També parlarem d’actualitat. Des de la comissió de programació científica i els promotors del programa, creiem que és molt important també sensibilitzar els ciutadans sobre l’emergència climàtica i el canvi global. Aquesta pandèmia es diluirà, però en poden venir altres; hi ha un escalfament global que pot tenir conseqüències… Però també sabem que si prenem mesures, es pot mitigar.
Buscarem experts que ens expliquin com està la situació i com amb la nostra actuació, i el que podem demanar als polítics, es podria mitigar.
Justament per això, des de la comissió de ciència de Vil·la Urània organitzem uns debats que en diem Barcelona a 3 bandes. Convidem un científic, un gestor i una persona d’un grup social per a que ens expliquin justament què se sap i com es gestiona l’adaptació a l’escalfament global a la ciutat de Barcelona. Vam pensar una programació trimestral, i el desembre de 2019 vam debatre sobre contaminació atmosfèrica. Podreu trobar el resum a la web de Ciència en Societat. Però, dies abans de fer el segon debat, ens vam haver de recloure. Ara els tenim en cartera, tant punt puguem, us convidarem.
Sobre el nom del programa
El programa es dirà Fenòmens naturals, per què? Perquè entre els científics la idea té un rerefons. El poeta romàntic John Keats (1795-1821) va afirmar que Newton havia destruït la poesia de l’arc iris, en desteixir-lo. És a dir, en explicar com estava fet. Però el científic i divulgador Richard Dawkins, de la Universitat d’Oxford, diu no! Això no és pas així. Com a científic, mirant un arc de Sant Martí, no només gaudeixo sabent que es forma per la difracció de la llum del Sol quan travessa les gotetes d’aigua de pluja en suspensió; sinó que a més quedo embadalit amb la seva bellesa.
Fenòmens naturals també perquè el coneixement científic creix justament en voler explicar els fenòmens naturals. Quan es van voler comprendre sense intervenció sobrenatural, en temps dels antics grecs, el coneixement humà va créixer.
Quan començarem? Haguéssim volgut començar el setembre amb programes quinzenals. Però ja veurem. El que sí que podem obrir des d’ara és un blog que duu mesos preparat (aquest), que es diu fenòmensnaturals.net com el programa. Hi afegirem, a més de l’enllaç als podcasts, altra documentació (articles, vídeos…) per ampliar la informació de cada programa.
De moment agraïm la mostra solidària que ens hagi convidat a presentar-nos. I la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, que ens acull. A tots vosaltres que ens heu escoltat. I, per descomptat, gràcies a Vil·la Urània, en quin altre lloc podríem fer un programa de ràdio sobre ciència que allà on va ser casa del científic i divulgador científic Josep Comas i Solà?
Més informació
Arisa, Pep: Els orígens del Farró. El Jardí de Sant Gervasi i Sarrrià, setembre 2020, pàg. 28
Barcelona a tres bandes front el canvi global
Enllaç al programa especial complet de Ràdio Farró per la Mostra Solidària
