Per Sant Jordi, l’origen dels llibres

Print Friendly, PDF & Email

Fenòmens naturals, el programa de ciència de Ràdio Farró, que encara no ha pogut inciar-se normalment, en el dia del llibre vol donar unes pinzellades sobre l’origen del llibre. Ens agrada conèixer l’origen de les coses. Ens ha semblat oportú parlar primer de l’origen de l’escriptura.

L’escriptura
L’escriptura va aparèixer de manera independent a diversos llocs del planeta.
Cap al 3.300 abans de la nostra era, a Mesopotàmia els sumeris  ja escrivien. Probablement la primera llengua escrita va ser l’accadi, que després es dividiria en babiloni i assiri, així per a fer-nos càrrec de la situació.

Totes aquestes llengües formen part del grup de les llengües semítiques orientals, de les quals avui només es parla l’hebreu i l’arameu, i a la que van pertànyer l’ugarític, el sumeri, l’amorrita, les llengües cananees i l’egipte clàssic… L’arameu potser era la llengua que parlava Jesús.

Com va néixer l’escriptura?
L’escriptura va néixer probablement de la necessitat d’anotar transaccions comercials. Perquè els primers documents escrits, del IV mil·lenni abans nostra era, eren les tauletes d’Uruk i de Burmina (al nord de la castigada Síria) eren recomptes de sacs de gra o de caps de ramat.

L’escriptura era una eina pràctica per a l’organització econòmica i legal de la societat. Més endavant es van fer servir per anotar coneixement. O pregàries, com una trobada a Mesopotàmia en què una dona pregava a la deessa Ishtar, suplicant que el fill que duia al seu ventre s’assemblés el màxim possible al seu marit.

Els jefoglífics egipcis més antics són també del quart mil·lenni abans de la nostra era.
Un dels textos més antics és el Papir d’Èbers, una compilació de textos mèdics egipcis del 1550 ane. Va ser recuperat i restaurat per l’egiptòleg Alemany George Maurice Ebers, d’aquí el nom.

És una de les obres mediques més antigues i més importants del món. Conté més de 700 fórmules i remeis populars per a guarir malalties, infeccions i molts altres problemes relacionats amb la salut. Per exemple, tracta des de les mossegades de cocodril fins als dolors d’ungles.

A més ofereix descripcions de certs funcionaments de l’anatomia del cos humà. I té seccions sobre malalties intestinals, diabetis, artritis, cremades i fractures.
Tracta també sobre ginecologia, odontologia i psiquiatria. Es descriu el sistema circulatori, com el paper que juguen el cor i els vasos sanguinis. I dóna receptes màgiques per atacar les dolències del cos i els dimonis que suposadament produeixen les malalties.

Una professió nova
Fins fa no gaire, hi havia molt poques persones que sabessin escriure. Per això, la professió que va aparèixer aleshores va durar fins fa poc: la dels escrivans. Eren erudits. A les escoles sumèries i egípcies van introduir de poc a poc en el programa de formació elements científics; a fi de comptes, calia saber de fer triangles, de trigonometria, per tornar a trobar els límits dels camps, un cop havia baixat la crescuda del Nil.

Les civilitzacions es van recolzar en l’escriptura: registre de transaccions, lleis i coneixement. A la Xina i a Mesoamèrica també hi havia sistemes d’escriptura.

Les postes
Per a Xenofont i Heròdot, el primer sistema de postes, considerat com a organització estatal, es remunta a Cir II el Grande (s 6è ane).
Més tard, les van institucionalitzar grecs i romans. Tiberi (s I ane) els va donar forma anàloga a les de temps moderns.

L’alfabet
La forma d’escriure al Pròxim Orient es va anar transformant, des de ideogrames fins a basar-se en un alfabet, on cada grafema (signe) representa un fonema (so). És molt més fàcil, perquè nosaltres podem llegir una paraula que desconeixem, però els xinesos, amb un sistema d’escriptura basat en ideogrames, no.

Per això, no va ser l’escriptura egípcia, sinó la fenícia la que va passar al grec (segle IX aC). Després va passar, transformat, al llatí generalitzat, també a l’àrab i posteriorment a les llengües vernacles europees.

El comerç de llibres
A Grècia, el comerç de llibres es va iniciar a mitjans segle V ane. Les primeres obres publicades a Roma eren textos jurídics (~ 130 ane); i també almanacs i calendaris.
S’escrivia totes les lletres seguides, sense espais. Els espais i la puntuació van aparèixer per les marques que posaven els estudiants per poder llegir millor!

L’autor buscava copistes en els tallers agrupats entorn llibreters o editors (librarii).
Reproduien entre deu i cent exemplars per text.

Les biblioteques
Les primeres recopilacions de textos es feien a temples i palaus reals. A Assíria i Babilonia, Assurbanipal (669-627 ane) va recopilar de manera sistemàtica més de 20.000 tabletesa la biblioteca Nínive. Una part són al museu Britànic (Londres).

Ptolemeu II (S 4 ane) va recopilar el saber en la biblioteca d’Alexandria, que va arribar a col·leccionar més de 900.000 papirs, entre els que s’hi comptaven els 200.000 de la col·lecció d’Aristòtil. Eratòstenes (S 3r i 2n ane) va afegir textos de dramaturgs.

En temps de Juli Cèsar, el 48 aC, va patir un greu incendi. Per compensar la desfeta, Marc Antoni va regalar 200.000 pergamins. Va patir també saquejos, com el de temps de Caracalla, el 215 ne. I destruccions, com la del temps de Dioclecià, el 297 de la nostra era (ne).

Però Constantí el Gran va transformar l’església cristiana incipient, i per l’Edicte de Milà (313) va declarar la llibertat de culte. Els fanàtics van ser la fi de la biblioteca d’Alexandria, que havia funcionat durant gairebé sis segles també com a centre de recerca.

El matemàtic Teó, va ser el penúltim director. La seva filla Hipàtia, (370-415 nostra era), experta en astronomia, àlgebra i trigonometria era també professora de filosofia al Museu.

Però el 415, Ciril va encendre un pogrom i la lluita contra pagans i científics. Va ser la fi de la Biblioteca d’Alexandria i d’Hipàtia.

Per fi arriba el llibre
Fins a aquell moment s’havia escrit en tauletes de fang; en pedra, com ara el Codi d’Hammurabi, que regulava fins a l’activitat dels metges. Els papirs, com els d’Ebers, eren escrits en tinta i amb càlam, i tenien el format de rotllo. Per llegir eren una mica incòmodes: anaven desenrotllant a mesura que llegien. Al final hi van incloure un índex (el titulus).

El segle II es fa fundar la biblioteca de Pèrgam a Àsia menor. en un moment en què no van prou papirs, van començar a fer servir pergamins, pells suavitzades de xai, cabra o vedella mortinats. Els escrivien amb ploma de oca i tinta. Encara s’enrotllaven.

Però des del segle III de la nostra era, van començar a fer plecs de pergamins enquadernats: els códex. Ja tenim el llibre!

D’aleshores tenim una sèrie de vocabulari:
Fulla = originari
Volum: de ser rotllo va passar a ser agrupació de plecs pergamí [Vellum]
Tom = tallat
– Títulus: l´index, al final del text.

El cos humà
L’any passat vam publicar un joc de llibre que es diu EL COS HUMÀ un és per DINS i l’altre és per FORA. Cristina Junyent i la il·lustradora Cristina Losantos. Ho vam plantejar a l’editorial Casals i va apostar per nosaltres.

I estem molt contentes perquè en la versió en castellà ha guanyat un premi internacional que atorga una fundació d’Estats Units, per afavorir la literatura en castellà. INTERNATIONAL LATINO BOOK AWARD. Així que tenim un premi californià. I s’ha traduït a dues llengües xineses, al rus, a l’ucraïnès, al romanès, a l’indonesi, al francès, al polonès… estem molt contentes.

Explicar el cos humà per a nens en dos volums, volia dir repartir la informació amb un criteri científic, és clar.

De manera que per FORA van quedar tots els òrgans i els sentits que ens relacionen amb l’exterior i la pell. I també, per criteris biològics el tracte digestiu, el respiratori i l’excretor, és a dir, ronyons, bufetes i tot el que s’encarrega d’eliminar les substàncies que van en el pipí, per dir-ho d’alguna manera.

Per DINS hi ha el cervell, com a director d’orquestra, i els nervis, que duen la informació de manera ràpida. El sistema endocrí, les hormones, que ens fan créixer i regulen el bon funcionament de l’organisme. La sang i la limfa, que s’encarreguen de distribuir oxigen i nutrients per tot el cos, i d’eliminar les substàncies d’excreció. I les defenses quan tenim una infecció. I, és clar, el sistema que ens permet mantenir-nos drets, ossos, musculatura i sentit de l’equilibri.

Són textos amb informació que, en alguns casos, vaig aprendre a la carrera, però que he intentat adaptar al llenguatge infantil. He intentat respondre a preguntes que es puguin fer els nens, com ara, per què tenim melic? O, quants músculs tenim? O quants ossos? O a quina velocitat circula la informació nerviosa? Perquè és bo tenir febre, sentir dolor…

I fins aquí ls participació de Fenòmens naturals el programa de ciència a Ràdio Farró pel dia del llibre. Gràcies a tots els qui heu fet possible aquesta trobada, a la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, que acull Ràdio Farró.

Imatge de portada: fragment escrivà assegut (Louvre). Wikimedia Commons