El fantasma del mar d’Aral, amb Núria Catalán i Rafael Marcè

Print Friendly, PDF & Email

A l’Àsia central hi ha la conca interior del mar d’Aral. Està situada entre el Kazakhstan al nord i l’Uzbekistan al sud. Ara bé, allà on hi havia el 4t llac més gran del món, ja no hi ha res que es pugui dir MAR. La conca està ocupada pel desert. A partir de la dècada de 1960, el desviament dels rius Amu Darya i Sir Darya per a regar terres agrícoles, va provocar una sequera massiva del mar, amb impactes ambientals, econòmics i socials greus per a la regió. La disminució del mar d’Aral ha conduït a la destrucció d’ecosistemes, problemes de salut pública i la desaparició d’indústries pesqueres locals. Els esforços per restaurar-lo, no han tingut gaire retorn: els seus nivells d’aigua segueixen sent molt baixos.

El dessecament agreuja més els efectes del canvi climàtic a la regió, com ara l’augment de temperatures i la reducció de la humitat, la qual cosa impacta negativament en els ecosistemes locals i la població. I al seu torn, la dessecació del mar d’Aral implica l’emissió de milions de tones de carboni a l’atmosfera. Per aixòs’ha convertit en el laboratori viu més gran del món. Per parlar-nos d’aquesta recerca tenim amb nosaltres a Núria Catalán i Rafael Marcè, científics especialitzats en el cicle del carboni i la seva implicació en el canvi climàtic, que van anar d’expedició al Kazakhstan per recollir mostres, viatge que va quedar enregistrat al documental Memòries d’un mar, sota la mirada de la biòloga i realitzadora audiovisual Laura Carrau.