Després d’un temps de silenci, Fenòmens Naturals torna a emetre programes. Amb la intenció de recuperar el ritme
Iniciem l’any fent un recull de les notícies científiques que cada any trien les revistes més valorades pels científics Science i Nature. Sempre hi ha una notícia que hi destaca i enguany han triat el debut del telescopi espacial James Webb, perquè en només mig any ha donat proves que pot revolucionar la nostra imatge del cosmos.
Mirar pel Webb és com posar-se unes ulleres d’infraroig per mirar el passat de l’univers. Les estrelles i galàxies de l’univers de nova formació, brillen cap a les longituds d’ona visibles i ultraviolada. Però en els milers de milions d’anys que va trigar aquesta llum a viatjar per l’espai per arribar a la Terra, l’univers mateix es va expandir, estenent la llum a longituds d’ona més llargues, infraroja. Com a resultat, la llum infraroja proporciona la millor visió de temps remots. En l’espai profund, perquè permet veure a través de la pols i els núvols després dels quals es poden amagar estrelles joves. També dóna informació sobre exoplanetes i els extrems llunyans de l’univers.
Altres avenços destacats són un arròs que permet dilatar el temps de sembra a cada cinc anys; la intel·ligència artificial aplicada a l’art, la troballa d’un microbi enorme, que fa trontollar la diferència clàssica entre eucariotes i procariotes. Una vacuna contra el virus respiratori sincitial i la relació entre esclerosi múltiple i el virus d’Epstein-Barr, estudi epidemiològic fet en els les bases de dades mèdiques de reclutes dels Estats Units. També han destacat un estudi del canvi de genoma a Europa amb la gran epidèmia de pesta negra de mitjans segle XIV, i la reconstrucció d’un ecosistema a Grenlàndia amb les restes de DNA del sòl.
Com a fites no assolides hi ha la covid-zero i la reducció de gasos d’efecte hivernacle per la invasió d’Ucraïna.
Més informació
Science breakthrogh 2022
DALL*E
This alvocado armchair could be the future of AI.
