Els barris de muntanya, amb Eduardo Sáiz

Print Friendly, PDF & Email

Sarrià – Sant Gervasi és el cinquè districte de Barcelona. Té una extensió de 20,09 km2; és un dels districtes més verds de la ciutat i, juntament amb Horta-Guinardó, és la porta al Parc Natural de la Serra de Collserola. Cal matisar que la zona verda està allunyada d’on viuen els veïns, això fa que la zona urbana sigui molt densa. Tanmateix, aquesta proximitat a Collserola marca la seva condició.
A les zones altes del districte, la flora està condicionada per tres històries lligades com en una trena. La història forestal, amb pins i alzines; la història pagesa, amb fruiterars com figueres, ametllers o garrofers. I el passat de jardins, de zona residencial amb parcs que tenen arbres majestuosos que van plantar quan eren jardins de finques de la burgesia benestant de Barcelona, que venia a estiuejar a Sarrià.
La fauna que viu a la serra és equivalent a la d’altres espais naturals molt menys afectats per la pressió humana. L’àmplia distribució i multiplicitat d’ambients forestals i altres de caràcter més obert, com ara les màquies, brolles, prats i conreus, ofereixen un ventall de recursos i possibilitats que permeten la presència d’una gran diversitat d’espècies.
Però el que més fa parlar és un mamífer que en els darrers anys ha perdut la vergonya i baixa a la zona urbana: el porc senglar. Què ha passat amb ell que si a la dècada de 1960 no arribava als mil exemplars, ara estigui desbordada? Per explicar-nos-ho ha vingut Eduardo Sáiz, biòleg il·lustrador, vocal de medi ambient de l’anterior junta de l’Associació Veïnal de Sarrià i excel·lent observador de la natura que ens envolta.

Imatge: wikimedia commons