Avui que és el dia de Sant Jordi m’ha semblat oportú parlar de la rosa, no només per la seva bellesa i aroma, sinó des del punt de vista botànic.
La rosa és una planta angiosperma, és a dir, que fa flors i fruites amb llavors protegides dins el fruit, de la família rosàcies, originària de l’hemisferi nord. Pertany al gènere Rosa.
Les roses són arbustos caducifolis o perennes que poden créixer fins a 2 ó 3 metres amb tiges espinoses. Tenen fulles compostes verdes, de color fosc, i coriàcies (semblants al cuir, gruixudes, resistents), llises, brillants… típiques de climes secs, càlids i àrids. Les flors tenen entre 5 i 50 pètals i són molt atractives pels pol·linitzadors. De roses cultivades existeixen nombroses varietats; en general són grans, vistoses, perfumades i de colors brillants com el rosa, el vermell, el blanc, el groc i el taronja.
Però no vull parlar més de la rosa, sinó de les seves plantes parentes, de la mateixa família de les rosàcies. És una família molt diversa i inclou algunes de les plantes més importants per als éssers humans, ja que donen fruites molt saboroses. Com les plantes florícoles es classifiquen per la morfologia de la flor i no per la seva mesura o el port, si són arbres o plantes menudes, totes les tenen flors regulars i simples formades per una sola fila de cinc pètals. Generalment són de colors clars i delicats. Són hermafrodites: pistils i estams amb pol·len.
Depenen dels animals perquè són pol·linitzades per insectes com abelles i papallones; i perquè quan fan fruit requereixen també dels animals per a dispersar les llavors. Les fruites són típicament drupes, pommes o fruits compostos. I els humans ens n’hem aprofitat.
Algunes de les fruites més conegudes que són drupes inclouen prunes, cireres, préssecs, albercocs i ls ametlles. Si us hi fixeu, totes tenen la mateixa estructura: són arrodonides i tenen una pell externa suau i brillant. La capa carnosa que envolta la llavor pot ser de diferents colors, des del groc de l’albercoc, el vermell de la cirera o verd de la pruna. Tenen una sola llavor dura a l’interior, envoltada per una que pot ser dolça o àcida. Totes pertanyen al gènere Prunus:
Prunus domestica: és la prunera, que produeix fruites dolces i sucoses de color groc o taronja.
Prunus dulcis: és l’ametller. El primer avís que s’acosta la primavera.
Prunus avium: és el cirerer, quan floreix fa un espectacle primaveral.
Prunus armeniaca: és l’albercoquer. Tot i el seu nom és originari d’Àsia central.
Prunus persica: el presseguer és originari de la Xina.
Prunus spinosa: l’aranyoner (endrino) dóna fruites molt àcides que es fan servir per fer licors, melmelades i altres productes.
Prunus cerasus: el guindo, de drupa molt àcida, s’utilitza fonamentalment en la producció de melmelades i conserves.
Les pomes són fruites pomàcies, formades per capes: pell, polpa, cor i llavors.
La pell de les pomes és gruixuda i pot variar en color, des del groc verdós fins al vermellós o groguenc. És rica en nutrients i antioxidants, per la qual cosa es recomana no pelar les pomes per aprofitar-ne al màxim els beneficis per a la salut. La polpa és sucosa i el cor de la poma és una estructura fibrosa que conté les llavors de la fruita, petites i dures.
Pyrus communis: és la perera.
Malus domestica: la pomera.
Malus sylvestris: l’antecessor de la poma cultivada es troba a Europa, Àsia i Àfrica del Nord.
Cydonia oblonga: és el codonyer. La irregular fruita del codony és única en forma i grandària.
La pell del codony és gruixuda i peluda, de color groc clar o verd. La polpa del codony té un aroma de dolç i floral; però és de textura dura i de sabor molt àcid, amarg i astringent. Per això gairebé inedible en estat cru, i s’utilitza per fer confitures, melmelades, pasta de fruita, begudes i altres preparacions culinàries com el codonyat.
Les fruites compostes són estructures que donen suport a moltes llavors, que es troben a la superfície de la «fruita»; per això es diuen infrutescències. Són molt valorades per la seva dolçor, sabor i contingut en nutrients i antioxidants, i es fan servir en molts plats, postres i begudes. Són les berries en anglès.
Fragaria x ananassa: és la maduixera (strawberry).
Rubus ulmifolius: és l’esbarzer, que fa mores (blackberry).
Rubus idaeus és la gerdera (raspberry).
Així que de la rosa hem passat a la família de les rosàcies, a qui la rosa dóna nom, formada per plantes diverses. Les flors de les rosàcies produiran bona part de la fruita que tant gaudim a l’estiu: prunes, albercocs, ametlles, préssecs, maduixes, mores, gerds i altres.
Bon Sant Jordi a tothom!
Imatge: wikimedia commons
